El passat 21 de març, dia Mundial de la Poesia i la Síndrome de Down, l’Escola Diocesana de Navàs (EDN) va organitzar una jornada sobre el tractament i l’atenció que es dedica als menors que no participen d’una família mal anomenada tradicional. Durant la sessió inauguralhi van intervenir Alba Camps, delegada del govern a la Catalunya Central; Jaume Casals, alcalde de Navàs, i Fina Vendrell, representant de titularitat de l’EDN. Tots tres van posar èmfasi en l’actualitat del tema: els Menors Estrangers No Acompanyats (MENA), els drets dels infants, el maltractament i abusos a menors… i com poden protegir-se tant a nivell legal com d’assistència, ja sigui a través d’entitats com l’ajuntament o la DGAIA o en temes tan concrets com l’escolarització en un centre.
Xavi Montes, coordinador tècnic del Servei d’Atenció a la Infància i Adolescència del Bages, va parlar del sistema de protecció de menors a Catalunya, des de la tasca dels serveis socials locals fins als serveis altament especialitzats com el SAIA, que ell coordina. Va destacar la importància del treball en xarxa per a la protecció i cura dels infants i adolescents, xarxa que implica educadors, professorat, serveis socials, metges, entitats de la Generalitat…
Juanma Bendala, director de la Fundació assistencial Manresa, va explicar què feien, com treballaven i què pretenien aconseguir per als menors atesos en residències, llars… La dada més rellevant va ser que el seu objectiu és aconseguir que els joves, un cop adults, no repeteixin els patrons viscuts abans de ser protegits. Seguidament Marina Parra, treballadora social del servei d’acollida i primera atenció de menors estrangers no acompanyats Al-Amal de Cal Pons (gestionat per la Fundació Diagrama) va parlar del dia a dia amb aquests menors: alfabetització, papers, serveis mèdics…
A continuació va tenir lloc una taula rodona formada per Albert Obradors i Antònia Barat (pares d’acollida), Joana Pujolar (que va ser adoptada amb pocs dies de vida), Joan Estruch (pare adoptant) i Sara Albareda (mare d’acollida i finalment adoptant) que van explicar les seves experiències vitals amb un denominador comú: estar contents i orgullosos de les decisions preses i tot el que el procés d’acollida i/o adopció havia aportat a les seves vides.
La darrera ponència va anar a càrrec de Tomàs de Fuenmayor, educador social que treballa en un dels pisos de l’Àrea de suport als joves tutelats i extutelats. Va explicar la finalitat d’aquest programa de suport als joves que, en un principi, havien d’abandonar els centres on estaven en fer 18 anys i quedaven desemparats de tot. Finalment, Laia Barea, actualment integradora social i jove que participa del programa de l’ASJTET, va explicar per què va acabar formant part d’aquest servei, la protecció que va rebre d’una família d’acollida fins als 18 anys i com actualment té un seguiment, uns suports i ajuts.
“Han estat unes jornades profitoses i profundes en un moment on a Catalunya es preveu una arribada de prop de 5000 menors no acompanyats en acabar el 2019 quan l’any 2016 no van arribar a 400”.