Deia Joan Maragall en la seva poesia “La sardana”: “La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan” i no li faltava raó al poeta.

El passat 28 d’abril es va realitzar a l’escola Manyanet Les Corts la 6a manifestació sardanista, que va servir com a cloenda dels actes i les activitats de la Setmana de la Família. Va ser una tarda molt emocionant per tothom que hi va ser, ja que la ballada de sardanes estava oberta a les famílies que van poder assistir-hi creant un moment únic de compartir tots plegats. Aquest acte escolar els hi agrada especialment perquè uneix molts dels elements que consideren pilars de l’educació: tradició, cultura i família. Incorporant així les avantatges que la sardana com a dansa té: les de cohesió de grup i en aquest cas, de tota l’etapa de Primària i incloent-hi també el valor de les famílies tan important en el seu centre.

En concret, aquest any l’acte estava ple d’il·lusió perquè feia des d’abans de la pandèmia que no l’havíen pogut realitzar i per tant, ha estat especialment emocionant veure com aquests valors que per a l’escola són importants es tornaven a repetir. La veritat que si parlem de tradicions, aquesta els hi venia molt de gust recuperar-la.

L’alumnat de tota la Primària portaven assajant més d’un mes per la vetllada i van sorprendre a les famílies fent una entrada triomfal i coordinada, usant la tècnica del galop i fent onejar un mocador amb la mà. En un pati es van situar els alumnes de Cicle Inicial, en el central, els de Cicle Superior i més enllà, els de Mitjà. Cada un dels cicles va tenir la seva sardana de lluïment en la que podien demostrar el que havien après amb els curts i els llargs i així van sonar temes coneguts com l’anomenada “Tots som pops” o la dedicada a la Verge de Montserrat “És la Moreneta”. També va haver-hi moments de ballar tots a l’hora.

Des de Manyanet Les Corts agraeixen a tothom que hi va ser i va voler compartir un dels moments més especials del curs escolar, i es quedem amb ganes de la trobada sardanista de l’any vinent.

Versionant al poeta podríem dir: “és la dansa sencera “d’una escola” que estima i avança donant-se les mans”. Visca!