Experimenten les ciències socials amb les arts escèniques: Un projecte pedagògic que va fer veure, olorar, escoltar, assaborir i tocar la història. Una història que és necessari conèixer perquè no es repeteixi.

“L’art ens recorda la fragilitat a la qual pertanyem. Trobar-nos des d’aquesta fragilitat ens regala la possibilitat d’identificar-nos i reconèixer-nos a través d’ella. 

L’art ens salva i afavoreix allò diferent, allò no literal, allò que ens convida a demorar-nos dins del temps per així poder descobrir-nos.” 

L. G. G.

El dimecres 27 d’abril l’escola Mare de Déu de l’Assumpció va compartir, en el marc de la mostra de teatre juvenil de Badalona, “Conflictes oblidats”, un projecte transversal d’arts escèniques i ciències socials que van engegar fa dos anys. Una espurna dins l’ESO que va donar llum al potencial, al compromís i a l’amor que poden treure les persones joves cap a un projecte artístic en comú.

L’espectacle de creació es va generar a partir de propostes artístiques diverses. L’experimentació de nous llenguatges va permetre arribar al coneixement, tot creant un material molt ric, que es va anar encaixant com un trencaclosques, fins a arribar a la creació final.

Així, el teatre d’objectes, el moviment creatiu, l’escriptura creativa, el teatre gestual i físic, van agafar de la mà la història i li van donar vida.

L’aposta de l’ajuntament de Badalona per visibilitzar l’educació artística als instituts i la implicació de tota la comunitat educativa de l’escola Mare de Déu de l’Assumpció (Jesuitinas Badalona) va confirmar una de les iniciatives que van acordar les administracions locals i el Govern durant el 1r Fòrum de les Arts a l’Educació, organitzat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), el dia 4 d’abril 2022: Concretar programes de promoció de les arts en l’educació obligatòria (…) Impulsar nous programes per incorporar les arts en la resta de matèries i en les hores de gestió autònoma dels centres (…) 

Conflictes Oblidats va ser un espai de llibertat, com diuen els alumnes, “un lloc on vam poder veure’ns amb els ulls tancats, on vam assaborir el riure, on vam tastar les llàgrimes, on el cor va bategar a mil per minut, on vam sentir que érem un. Un sol cos que podia respirar junt.” 

Res que s’oblidi fàcilment.