Imagineu un febrer assolellat a la plaça dels Àngels de Barcelona, amb la llum reflectint-se a les parets blanques del MACBA i un munt de veïns, turistes i passejants omplint-la de vida i de soroll. Imagineu una discreta masia en un racó de la plaça, darrera la qual s’amaga un pati amb moreres, llimoner, olivera i taronger des d’on una observació atenta podrà descobrir les rialles de la canalla que juga i aprèn en una escola petita i familiar al bell mig del barri del Raval. Imagineu ara que aquesta escola amb tots els seus infants, tots, dels 3 als 16 anys, decideix parar el ritme habitual de les classes per dedicar una setmana sencera a respondre tots plegats una mateixa pregunta que els inquieta. Doncs això és exactament el que succeeix cada febrer des de fa vint-i-un anys a l’escola Vedruna Àngels.
La Festa de la Terra a l’escola Vedruna Àngels és, en realitat, moltes festes alhora. En primer lloc, és la festa del medi ambient, de la reivindicació i de la formació de l’esperit crític. Una festa liderada per la Comissió de Medi Ambient, la qual està integrada per docents i alumnat, que cada any planteja una pregunta general relacionada amb la millora de les condicions de vida al planeta Terra. Per si això no fos prou, els objectius metodològics són molt més ambiciosos.
D’una banda, és la festa de la convivència. Sortint de la lògica del grups-classe estable, es procura barrejar l’alumnat en grups intergeneracionals. Fins i tot amb les restriccions dels darrers dos cursos, han aprofitat les eines digitals per no perdre aquest esperit i dissenyar propostes que involucrin alumnat de diferents cursos alhora. També és la festa de les famílies, una oportunitat per tal que, més que mai, tota la comunitat educativa pugui ser part del projecte, en què l’escola obre la porta a les mares i pares i per convertir-les en les destinatàries principals en un últim dia festiu que recull tota la feina de la setmana.
D’altra banda, és l’oportunitat perfecta per posar en pràctica les eines d’innovació pedagògica que curs rere curs aprenen com a membres de la Xarxa de Competències Bàsiques del Departament. Unes eines que han anat esdevenint part essencial del projecte educatiu de l’escola, però que vam començar a posar en pràctica en aquesta setmana tan màgica. Així, globalitzar les matèries entorn a una pregunta i producte final és l’essència dels projectes que es plantegen. A més, es treballa en grups cooperatius de treball, donant importància als rols i l’autoregulació. Cada any han ampliat els horitzons de la proposta, i han anat desenvolupant avaluacions formatives a través de rúbriques, coavaluacions, autoavaluacions i carpetes d’aprenentatge. Aquesta setmana per l’escola Vedruna és, per tant, una festa pedagògica en tota regla en què gaudim i aprenem a parts iguals.
Aquest curs la comissió va llançar una pregunta que amaga un gran repte pràctic: Com podem millorar la gestió dels residus a l’escola? A partir d’aquí, cada grup va investigar, preguntar, indagar, plantejar solucions i les va portar a terme. Va ser un moment de mirar l’escola amb ulls crítics i de reconèixer allò que podien fer millor. No en va l’objectiu triennal de les escoles Vedruna són les mirades, les mirades amb sentit.
D’aquest manera, infantil va crear jocs reutilitzant el plàstic, cicle inicial va aprendre a fabricar paper reciclat, cicle mitjà va fer propostes per donar una segona vida als mobles vells de l’escola, cicle superior va analitzar la quantitat i el tipus de plàstic que es llencen i va impulsar una millor estratègia de reducció d’aquest component, el primer cicle de l’ESO va investigar com reduir el consum energètic escolar i el cicle superior de secundària va promoure la reparació i reducció d’uns aparells electrònics, sobretot els mòbils, que cada cop causen més problemes tant en la seva fabricació com amb els seus residus.
Una setmana intensa de treball i esforç que és l’orgull de l’escola Vedruna. Una setmana en què els valors, la metodologia i el contingut van en la mateixa direcció: aprendre què podem aportar nosaltres per fer de la nostra (i única) terra un lloc millor.