L’escola Mare de Déu de l’Assumpció de Badalona celebra enguany el 50è aniversari sota el lema de la seva fundadora, la Mare Càndida, “Educar i ensenyar els nens i els joves allà on sigui més necessari”.

Quan es va obrir l’escola, feia ja 58 anys de la mort de la fundadora de la Congregació i hi havia escoles de les Filles de Jesús arreu d’Espanya i a altres països del món. A Catalunya, però, només n’hi havia una a Barcelona i es va considerar que a Badalona, en un barri on estaven arribant moltes famílies amb nens, calia una escola i així va néixer “Nuestra Señora de la Asunción”.

En documents de l’època signats per la Direcció del centre, trobem testimoni d’aquells moments:

“Año 1969. Planos, arquitecto, albañiles, ladrillos y… quebraderos de cabeza, pero el colegio ya tiene profundos y resistentes cimientos.”

“…hubo días oscuros. Las obras se paran ¿qué ocurre?, se preguntan todos. !No hay fondos! Y hubo que esperar y esperar… ¡Cuánto tendrían que contar aquellas dos Hermanas que residían en el colegio de Barcelona y diariamente iban y venían para resolver las dificultades. Y cuánto aquellas otras dos que, metidas en una chabola que se hizo entre los materiales de construcción, iban recibiendo y matriculando a las niñas con la esperanza de que se abría el Colegio. ¿Seguro? Todos dudaban en esa esperanza ilusionada de si apuntarlos o no porque la grua seguía fija en el patio”.

Malgrat les dificultats, l’escola va obrir aquell octubre de 1970 i va començar la seva història. Els primers anys només hi anaven nenes, com era habitual, i moltes “hermanas” hi feien classe, a més a més de les mestres que van començar a treballar-hi, és clar.

Hi havia també moltes famílies que participaven activament de la vida de l’escola, sovint famílies que no havien pogut anar gaire a escola, i ara volien oferir una bona educació a les seves filles. Durant força temps va haver-hi una escola de pares. Les exalumnes recorden amb afecte com passaven els dissabtes al pati de l’escola fent esport, sobretot bàsquet, i com s’organitzaven campionats esportius o campaments amb alumnes d’altres escoles de “Jesuitinas”, nom amb el qual també eren i són conegudes les Filles de Jesús. Per a elles, el “col·le” era més que una escola: era casa, barri, esport, cultura… Vivien en una zona que començava a construir-se allunyada del centre i encara amb poques infraestructures. El col·legi els va obrir les portes de moltes coses noves: nous amics, una nova llengua que van acabar fent seva, noves oportunitats i el sentit de pertinença a una comunitat que encara continua, 50 anys després.

Cal reconèixer que, per emprendre l’aventura de fundar una escola des de zero, cal valentia i compromís. D’aquells primers moments, trobem recollit:

“Así comenzó el curso: 250 niñas, 8 aulas, un salón para el recreo, una gran tapia alrededor del Colegio y… un grupo de profesoras entusiasmadas. Era la primera Comunidad Educativa”.

“¿Conocéis a las cinco Hermanas que comenzaron? Son las Hermanas Luisa Llorente, Isabel Galache, Carmen Ribot, María Pastor y Filomena Fernández. Vivían en un piso en el bajo del Pasaje San Elías, 12… La primera Misa se celebró en una de las aulas más grandes, en la que hoy es la biblioteca… Todos lo recuerdan muy bien, como recuerdan aquella primera comunión en lo que hoy es salón de actos… La Señorita Florita podría daros muchos datos de esa fiesta”.

Des d’aquells inicis fins ara han passat moltes coses a l’escola, i molts fets a la societat que hi han influït. Hem viscut la transició i hem viscut o “sobreviscut” a un munt de Lleis d’Educació. Hem treballat per implementar canvis a nivell metodològic, hem vist com l’educació esdevenia mixta, com començaven els primers grups de 3 i 4 anys, com desapareixien plans d’estudis i n’apareixien de nous; ja no hi ha EGB ni BUP ni “parvulitos”, sinó Infantil, Primària, ESO i Batxillerat… Hem vist créixer l’escola, tant l’edifici que s’ha anat fent gran com la Comunitat Educativa que ha crescut en nombre i diversitat. I esperem continuar veient i vivint tots aquests canvis durant molts i molts anys més, perquè ens continuen movent els mateixos ideals que van inspirar la Mare Càndida, dona senzilla, valenta i intuitiva, a fundar la primera escola, i a les “Hermanas” a fer créixer del no-res una escola a Badalona fa ara 50 anys.